top of page

El gran apagada elèctrica del 28 d’abril de 2025: causes, efectes i com blindar la teva empresa

  • Writer: Victor Rodriguez
    Victor Rodriguez
  • May 5
  • 3 min de lectura

El 28 d’abril de 2025, Espanya i Portugal van viure el tall elèctric més gran de la seva història recent: a les 12:33 h es van perdre 15 GW —el 60% de la càrrega— en tan sols cinc segons, deixant sense llum, telecomunicacions ni transport tota la península ibèrica durant gairebé deu hores. Més enllà de l’impacte social, l’esdeveniment va revelar la fragilitats de les infraestructures i el risc que suposa per a la continuïtat operativa de qualsevol companyia. Des de l’experiència de MIAF, analitzem què va passar, per què i —sobretot— què pot fer la teva empresa per no tornar a quedar-se a les fosques.


gran apagada electrica espanya

1. Què va passar i com es va propagar el 'zero energètic'

Cronologia

  • 12:33 h — Dues desconnexions gairebé simultànies al sud-oest disparen oscil·lacions de freqüència i desencadenen la pèrdua de 15 GW.

  • 12:38 h — Red Eléctrica confirma l’emergència; el tall afecta Espanya peninsular, Portugal, Andorra i part del sud de França.

  • 16:00 h — Comença la reconnexió escalonada amb suport d’importacions franceses i marroquines.

  • 22:30 h — El 99,9% del subministrament està restablert, tot i que algunes zones rurals continuen sense servei fins a la matinada.


Impacte immediat

  • 35.000 passatgers atrapats en trens i metros, aeroports i semàfors fora de servei.

  • Col·lapse del 90% de les xarxes mòbils en menys de tres hores.

  • Cinc morts relacionades amb intoxicacions per generadors i fallades d’equips mèdics domiciliaris.


2. Per què va succeir: factors tècnics i estructurals


Manca d'inèrcia i alta penetració renovable

El sistema funcionava amb un 70% de generació renovable (55% fotovoltaica) connectada mitjançant inversors sense massa rotacional, reduint la inèrcia elèctrica i amplificant la caiguda de freqüència.


Interconnexió 'illa elèctrica'

Espanya té una capacitat d’intercanvi amb França d’un 3% de la seva demanda màxima, lluny del 10% recomanat per la UE. Aquesta limitació va restringir la possibilitat d’importar potència d’estabilització.


Dèficit d’emmagatzematge

El país suma només 8 GW d’emmagatzematge (principalment hidraulègic de bombeig) i escassos 11 MW en bateries connectades a la xarxa de distribució.


Xarxa dissenyada per a generació centralitzada

La infraestructura es va construir per a centrals tèrmiques i nuclears; la generació distribuïda actual exigeix una xarxa més mallada i digitalitzada, pendent d’inversió i modernització.


3. Cost empresarial de l'apagada

Concepte

Xifra/Estimació

Pèrdua de PIB (BBVA Research)

398–795 M€

Pèrdues sectorials estimades

1.000–8.000 M€

Descens mitjà de demanda

-29% a l’hora punta

Caiguda del trànsit mòbil

90% en 3 hores

Indústries electrointensives

>12 M€/hora d’aturada

Els sectors més afectats van ser la distribució alimentària (53 M€ en pèrdues) i la petroquímica, amb parades tècniques que van requerir dies de reinici.


4. Lliçons per a la planificació energètica empresarial


4.1 Resiliència operativa

  • Monitorització 24/7 amb alarmes de freqüència.

  • Generació híbrida on-site: solar + bateries o grups electrògens.

  • Contractació dual i PPAs amb prioritat de servei.


4.2 Inversió en emmagatzematge

Les bateries industrials de ions de liti o de flux permeten protegir processos crítics durant 4–6 hores.


4.3 Plans de continuïtat de negoci

Adopció d’estàndards ISO 22301 i simulacres regulars per a escenaris de fallada energètica.


5. Com ajuda MIAF a blindar la teva empresa

  1. Auditories de resiliència energètica.

  2. Disseny i integració de solucions híbrides amb anàlisi de retorn d’inversió.

  3. Monitorització avançada i informes d’incidents en temps real.

  4. Gestió contractual i reclamacions davant les distribuïdores.

Demana avui mateix el teu diagnòstic de resiliència energètica gratuït i protegeix el teu negoci davant futures apagades.

👉 Parla amb un consultor de MIAF i transforma la incertesa energètica en avantatge competitiva.

 
 
 

Comments


bottom of page