La gran apagada elèctrica del 28 d’abril de 2025: causes, efectes i preparació de l’empresa

Arxiu històric: apagada del 28 d’abril de 2025. Causes i cronologia corregides amb els informes posteriors; es conserva la data original. Les estimacions econòmiques de l’article pertanyen al context de 2025.

El 28 d’abril de 2025, a les 12:33, es va produir una apagada als sistemes elèctrics de l’Espanya peninsular i Portugal. La recuperació va ser gradual i va continuar durant la matinada del 29 d’abril. El succés va posar de manifest la importància de la continuïtat operativa i d’analitzar-ne les causes amb els informes tècnics posteriors.

1. Què va passar i com es va propagar el 'zero energètic'

Cronologia

• 28 d’abril, 12:33: col·lapse dels sistemes elèctrics de l’Espanya peninsular i Portugal.

• La recuperació es va fer de manera esglaonada, coordinant generació, xarxes i interconnexions.

• 29 d’abril, 01:00: s’havia recuperat aproximadament el 67 % de la demanda, segons la compareixença de la CNMC.

• 29 d’abril, 07:00: Red Eléctrica va comunicar la recuperació del 99,95 % de la demanda.

Impacte immediat

• 35.000 passatgers atrapats en trens i metros, aeroports i semàfors fora de servei.

• Col·lapse del 90% de les xarxes mòbils en menys de tres hores.

• Cinc morts relacionades amb intoxicacions per generadors i fallades d’equips mèdics domiciliaris.

2. Per què va succeir: factors tècnics i estructurals

Una combinació de factors tècnics

L’informe final del grup d’experts d’ENTSO-E, publicat el 20 de març de 2026, identifica una combinació d’oscil·lacions, deficiències en el control de tensió i potència reactiva, diferències en les pràctiques de regulació i desconnexions de generació. Aquests factors van provocar augments ràpids de tensió i una cascada de desconnexions. No és correcte atribuir l’apagada només a la quota renovable o a una suposada manca d’inèrcia.

Interconnexió 'illa elèctrica'

Les interconnexions contribueixen a l’intercanvi d’energia i a la recuperació del sistema. La seva capacitat no demostra per si sola la causa de l’apagada; tampoc no s’ha de comparar un percentatge sobre demanda màxima amb un objectiu calculat sobre capacitat instal·lada.

Dèficit d’emmagatzematge

Cal distingir la potència d’emmagatzematge, expressada en MW o GW, de l’energia emmagatzemada, expressada en MWh o GWh. Una xifra agregada de bateries o bombament no permet concloure que la seva absència causés aquesta apagada.

Xarxa dissenyada per a generació centralitzada

Les recomanacions tècniques han de partir de la coordinació del control de tensió, la resposta de les instal·lacions i l’observabilitat de la xarxa descrites a l’informe. No n’hi ha prou d’atribuir l’incident a l’antiguitat o al disseny centralitzat de la infraestructura.

3. Cost empresarial de l'apagada

Concepte	Xifra/Estimació
Pèrdua de PIB (BBVA Research)	398–795 M€
Pèrdues sectorials estimades	1.000–8.000 M€
Descens mitjà de demanda	-29% a l’hora punta
Caiguda del trànsit mòbil	90% en 3 hores
Indústries electrointensives	>12 M€/hora d’aturada

Els sectors més afectats van ser la distribució alimentària (53 M€ en pèrdues) i la petroquímica, amb parades tècniques que van requerir dies de reinici.

4. Lliçons per a la planificació energètica empresarial

4.1 Resiliència operativa

• Monitorització i alarmes adequades a les càrregues crítiques i al pla de continuïtat.

• Suport local amb bateries o grups electrògens dimensionats, i solar només quan el sistema permet operar en illa amb seguretat.

• Un PPA o un segon contracte comercial no atorga prioritat física de subministrament ni evita per si sol un tall de xarxa.

4.2 Inversió en emmagatzematge

L’autonomia depèn de l’energia útil de la bateria, la potència de les càrregues crítiques i les pèrdues del sistema. Una durada de 4–6 hores només es pot afirmar per a una instal·lació dimensionada i comprovada; el suport necessita commutació segura i equips capaços de funcionar en illa.

4.3 Plans de continuïtat de negoci

Adopció d’estàndards ISO 22301 i simulacres regulars per a escenaris de fallada energètica.

5. Com ajuda MIAF a blindar la teva empresa

1. Auditories de resiliència energètica.

2. Disseny i integració de solucions híbrides amb anàlisi de retorn d’inversió.

3. Monitorització avançada i informes d’incidents en temps real.

4. Gestió contractual i reclamacions davant les distribuïdores.

Demana avui mateix el teu diagnòstic de resiliència energètica gratuït i protegeix el teu negoci davant futures apagades.

👉 Parla amb un consultor de MIAF i transforma la incertesa energètica en avantatge competitiva.

ENTSO-E — informe final / informe final / azken txostena (20-03-2026)

Red Eléctrica — recuperación / recuperació / berreskuratzea (29-04-2025)

CNMC — comparecencia (13-05-2025)