El sistema marginalista de l'energia
Actualitzat: Sep 29
Arxiu històric: explicació elaborada en el context de la crisi de 2021. Es conserva la data de publicació i es precisa el canvi del mercat diari a períodes de 15 minuts el 2025.
La crisi de preus de 2021 va motivar aquest article sobre el mercat marginalista d’electricitat. L’explicació es refereix al mercat ibèric i al marc europeu: no tots els països de l’OCDE utilitzen un disseny idèntic.
Però, és això realment així? Per a respondre a aquesta pregunta és necessari entendre el model energètic. Per això, en aquest article del blog explicarem com funciona el sistema marginalista que fixa els preus de l'energia.
Un pols entre generadors i comercialitzadores
Els generadors produeixen electricitat i l’aboquen a les xarxes a les quals estan connectats. El transport i la distribució són activitats diferents: la xarxa de transport no és, de manera general, propietat de les distribuïdores, i aquestes xarxes porten l’energia fins als punts de consum.
La majoria de consumidors compra a una comercialitzadora. També existeixen consumidors directes que poden participar en el mercat si compleixen els requisits; per tant, la comercialitzadora no és un intermediari obligatori en tots els casos.
La primera pregunta que ens assalta és la següent: Si el gas està tan car, per què no comprar energia que provingui d'altres fonts més barates, com les renovables o la nuclear? Això seria el més raonable i el passo a seguir en qualsevol altre mercat. Però no és així com funcionen els models marginalistes.
Al mercat diari, les ofertes acceptades es liquiden al preu de cassació corresponent al període i zona. Això no vol dir que tota l’energia de tots els contractes es vengui al mateix preu: hi ha contractes bilaterals, cobertures i condicions minoristes diferents.
El Pool
El mercat diari negocia l’energia per a l’endemà. Des de l’1 d’octubre de 2025 els seus períodes són de 15 minuts; els gràfics horaris originals d’aquest article són exemples històrics simplificats. Les ofertes de venda i compra es creuen segons les regles de cassació.
No es tracta d'ofertes directes, d'una comercialitzadora en concret a un generador en concret. Totes aquestes ofertes es registren i es llancen a un “*pool”, que és com es diu aquest conjunt d'ofertes de compra i de venda.
En taronja observem la funció dels generadors. Les seves ofertes s'ordenen de més barata a més cara. En blau tenim la funció de les companyies comercialitzadores, amb les seves ofertes de compra ordenades a l'inrevés: de més cara a més barata.
En aquest esquema simplificat, el creuament d’oferta i demanda determina el preu i el volum cassats per a un període. No s’accepten totes les ofertes i el resultat no és simplement el preu màxim que qualsevol comprador estigui disposat a pagar.
Les ofertes acceptades al mercat diari es liquiden al preu de cassació del període i zona. El gas pot influir quan el cicle combinat resulta marginal, però no fixa necessàriament el preu en tots els períodes. Tampoc aquest preu equival al preu final de tots els contractes.
Un exemple pràctic
Aquest gràfic és un exemple didàctic d’un període de mercat, no una cotització real. Si per cobrir la demanda cal una oferta de gas i aquesta resulta marginal, les ofertes acceptades es liquiden al preu de cassació. Amb prou oferta més barata, el gas pot quedar fora de la cassació.
Durant el 2020 ningú es va queixar del sistema. El gas, els costos del qual són altament variables, es va mantenir en uns preus baixos, per la qual cosa el punt de cassació sempre s'aconseguia a cotes raonables. Enguany, no obstant això, el preu del gas s'ha disparat per diversos motius, demostrant que aquest sistema és molt vulnerable a les fluctuacions en els costos variables de qualsevol font energètica.
Els combustibles fòssils tenen grans costos variables, mentre que l'energia renovable no. Aquest és, per tant, un sistema que afavoreix a les segones, a les fonts d'energia més competitives. Per desgràcia, continuem sent massa dependents dels combustibles fòssils, ja que l'energia generada de manera renovable no és capaç de cobrir tota la demanda. Si hi hagués suficient energia a baix cost, el punt de cassació apareixeria molt més a l'esquerra, eliminant les ofertes de gas que s'han encarit tant.
Un sistema pay as bid remunera cada oferta acceptada segons el preu ofert, però canviar el disseny també canvia els incentius d’oferta. No es pot concloure sense més que sempre seria més barat o més car. Aquest vídeo explica les diferències entre tots dos.
Per això, podem dir que sí que ens trobem davant un problema estructural, però no de model energètic. El problema d'aquesta pujada resideix en la nostra dependència dels combustibles fòssils i concretament del gas, fins i tot necessari per a poder cobrir tota la demanda energètica.
Comentaris