Viure prescindint del gas rus

Arxiu històric de la transició energètica europea, actualitzat amb una precisió de dades el 29 de setembre de 2026. Per comparar la dependència del gas rus cal distingir importacions, consum i subministrament per gasoducte o GNL. El percentatge d’una ruta no representa automàticament tot el gas utilitzat a la UE.

El Consell de la UE situa el pes del gas rus en les importacions europees al voltant del 45 % abans de la crisi i del 13 % el 2025. Són quotes d’importacions, no percentatges de tot el consum europeu ni de les exportacions russes mundials. La reducció combina diversificació del subministrament, canvis de demanda i altres mesures; no s’atribueix exclusivament al creixement renovable. Aquestes referències substitueixen xifres d’anys i denominadors diferents que la versió original barrejava.

La visió d'experts com el Dr. Gireesh Shrimali, cap de "Transition Finance Research at Oxford Sustainable Finance Group and Technical Lead in the Secretariat for the UK Transition Plan Taskforce", destaca els possibles beneficis d'eliminar la dependència del gas rus a la Unió Europea. Segons Shrimali, aquesta mesura no sols alleujaria els problemes de seguretat energètica a la regió, sinó que també podria ser fonamental per a abordar la crisi del cost de vida, ja que els costos energètics juguen un paper significatiu en l'economia domèstica dels ciutadans europeus. A més, l'eliminació d'aquesta dependència podria aplanar el camí cap a un futur amb emissions netes de carboni zero, en línia amb els objectius de sostenibilitat i mitigació del canvi climàtic de la UE.

No obstant això, malgrat aquests avenços i projeccions prometedores, el Centre de Recerca sobre Energia i Aire Net (CREA) assenyala que les importacions de gas encara persisteixen a la UE. Segons dades del CREA, en els primers quatre mesos de 2023, la Unió Europea va pagar la considerable suma de 5.000 milions d'euros a Rússia per gas. Aquest fet reflexa la dificultat i els desafiaments que implica la reducció completa de la dependència del gas rus, així com la necessitat de continuar amb els esforços per a diversificar encara més les fonts energètiques i promoure l'autosuficiència energètica a la regió.

Actualització normativa: el gener de 2026 el Consell va aprovar la retirada gradual de les importacions de gas rus. Per als contractes de llarga durada, el calendari general inclou el GNL des del gener de 2027 i el gas per gasoducte la tardor de 2027, amb les transicions i excepcions previstes. Les infraestructures ajuden a diversificar, però no garanteixen absència de tensions de subministrament ni un preu determinat.

En aquest escenari, el paper del gas rus a Europa es veuria en una posició marginal, havent de competir amb altres proveïdors, principalment el GNL dels Estats Units i Qatar, en un context de transició cap a la descarbonització i una previsible disminució de la demanda energètica. Per tant, es pot concloure que Rússia ha fracassat en el seu intent d'exercir pressió a través de la política energètica, al no aconseguir anul·lar el suport europeu a Ucraïna, i havent sacrificat en va la seva posició en el mercat energètic europeu, considerat fins ara com un dels més lucratius.

Revisió tècnica: 29 de setembre de 2026. Fonts: Consejo de la UE: importaciones de energía rusa · Consejo de la UE: prohibición gradual de gas ruso